Quins són els 20 ocells més comuns als Països Catalans?

Hola, benvinguts i benvingudes a Pardalejant.cat! Amb aquest article vull desmuntar el mite que als nostres pobles i ciutats “només hi ha pardals i coloms”.

Quantes vegades has alçat el cap enmig del carrer o has passejat per l’horta i t’has preguntat: “I eixe ocell, quin és?”. Doncs estàs de sort. La veritat és que vivim envoltats d’una biodiversitat espectacular, molt més rica i propera del que pensem. De fet una de les grans coses dels ocells és que són extremadament fàcils de veure, al contrari que altres animals com mamífers (tot i que en tenim un munt a prop!).

L’objectiu d’aquesta guia és que, quan acabes de llegir-la, pugues eixir al carrer i posar nom a, almenys, 20 dels teus veïns amb plomes. Farem un viatge ornitològic pel País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, aprenent a identificar els ocells més comuns que trobem tant a la ciutat com al camp. I com es diuen a cada lloc, quelcom que farem de forma general però que espere els vostres comentaris sobre els noms dels ocells enumerats al vostre poble.

Preparats i preparades per a començar a pardalejar? Anem a descobrir-los!

🏙️ Els 10 ocells més abundants a les nostres ciutats i pobles

Comencem pel nostre entorn més immediat. Aquests són els nostres veïns més directes, ocells que han demostrat una capacitat d’adaptació increïble, canviant els penya-segats pels edificis i els boscos pels parcs urbans.

1. Pardal comú (Passer domesticus)

El mascle és inconfusible: té el cap gris, galtes blanques, un pitet (“bavosa”) negre (més gran com més dominant és) i l’esquena de tons marrons i negres. La femella i els joves són més discrets, de color marró grisós uniforme. El seu cant és un “txiu-txiu” constant i familiar.

On trobem el pardal comú? La seua abundància

És, potser, l’ocell més lligat a l’ésser humà. És extremadament comú als tres territoris, sempre lligat a pobles, ciutats, masos i granges. Quan sortiu capal camp i el bosc, veureu que van desapareixent. No obstant això, totes les dades científiques, com les del projecte SEO/BirdLife sobre el declivi d’aus comunes, alerten d’un declivi preocupant de les seues poblacions a tot Europa, probablement per la falta de llocs per a niar en els edificis moderns i la reducció d’insectes a les ciutats.

Nomenclatura del pardal comú

Pardal comú (Cat) | Teuladí (PV) | Gorrió teulader (Bal) | Gorrión común (ES) | House Sparrow (EN)

2. Colom roquer (Columba livia var. domestica)

El colom de ciutat! Descendent dels coloms roquers salvatges que criaven en penya-segats, els de ciutat presenten una varietat de plomatges enorme (des de blancs i marrons fins a quasi negres), tot i que molts conserven el patró gris original amb dues bandes negres a l’ala i el carpó blanc.

És abundant el colom roquer?

Molt abundant als tres territoris, especialment concentrat en nuclis urbans. A Balears i zones costaneres de Catalunya i el País Valencià encara es poden trobar poblacions de l’autèntic Colom roquer salvatge (Columba livia), que es distingeix per criar en penya-segats marins.

Noms locals del colom

Colom roquer (Cat) | Colom roquer (PV) | Colom salvatge (Bal) | Paloma bravía (ES) | Rock Dove (EN)

3. Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Més estilitzada que un colom, de color beix o gris pàl·lid. La seua marca distintiva és el collar negre fi a la part posterior del coll. El seu cant és un dels sons més típics dels nostres pobles: un “cu-cuu-cu” monòton i repetitiu.

L’expansió de la tórtora turca

És el cas d’una invasió biològica fugaç. Originària d’Àsia, va arribar a Europa al segle XX i als Països Catalans durant els anys 70 i 80. Ara és extremadament abundant a Catalunya, País Valencià i Balears, especialment en parcs, jardins i zones periurbanes.

Noms d’aquesta tórtora

Tórtora turca (Cat) | Tórtora turca (PV) | Tórtora turca (Bal) | Tórtola turca (ES) | Eurasian Collared-dove (EN)

4. Merla (Turdus merula)

El mascle és inconfusible: completament negre, amb el bec i un anell al voltant de l’ull de color taronja o groc intens. La femella és més discreta, de color marró fosc, sovint amb el pit pigallat. És famosa pel seu cant: un xiulet melodiós, aflautat i molt variat, que sentim sobretot a la matinada i al capvespre. Un ocell tant xulo que els mateixos Beatles li van dedicar una cançó (en anglés la merla és blackbird, i fins i tot van posar el seu cant cap al final)

La merla als nostres parcs i jardins

Originàriament un ocell de bosc, la merla s’ha adaptat perfectament als parcs i jardins urbans. És molt comuna i abundant als tres territoris, des dels Pirineus fins a l’Albufera de València o els jardins de Palma.

Noms locals de la merla

Merla (Cat) | Merla (PV) | Merlera (Bal) | Mirlo común (ES) | Eurasian Blackbird (EN)

5. Falciot negre (Apus apus)

El so de l’estiu! És eixe ocell fosc, amb ales en forma de falç (d’ací li ve el nom), que vola a gran velocitat en grups xisclant pels nostres carrers. Sembla una oreneta, però no ho és (no estan ni emparentats). És més gran, totalment fosc (excepte una xicoteta taca clara a la gola, difícil de veure) i mai es posa, excepte al niu. Passa la vida volant. Fins i tot dorm volant!

Distribució estival del falciot negre

És un migrant estival, només el tenim amb nosaltres de primavera a finals d’estiu. És molt abundant als tres territoris durant eixe període, criant en forats d’edificis vells i davall de les teules. És per a la cria l’únic moment de la seua vida que baixen a terra.

Com anomenem al falciot?

Falciot negre (Cat) | Falcia (PV) | Falzia (Bal) | Vencejo común (ES) | Common Swift (EN)

6. Estornells (Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor)

Ací hem de parlar de dos “cosins”. Són ocells de mida mitjana, foscos i sorollosos. estornell negre (S. unicolor): resident tot l’any. De color negre llis i brillant. Estornell comú (S. vulgaris): ens visita a l’hivern especialment. Semblant, però el seu plomatge està cobert de pigues blanques (com un cel estelat, d’ací el nom). Són grans imitadors de cants i es reuneixen en dormidors de milers d’exemplars a l’hivern, creant espectacles als cels de les ciutats.

Són comuns els estornells?

L’estornell negre (S. unicolor) és comú i resident als tres territoris. A l’hivern, les nostres poblacions es multipliquen amb l’arribada de milions d’estornells comuns (S. vulgaris) del nord d’Europa, fent-los extremadament abundants a Catalunya, País Valencià i Balears.

Noms locals d’aquests ocells

Estornell comú / negre (Cat) | Estornell / negre (PV) | Estornell / negre (Bal) | Estornino pinto / negro (ES) | Common / Spotless Starling (EN)

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Un ocell xicotet, de color gris fosc o negre (els mascles vells). La seua característica més evident és la cua, d’un color roig-taronja intens, que no para de moure amb un tremolor nerviós, amunt i avall -com la cuereta-. És molt territorial i sol posar-se en llocs elevats (teulades, antenes) per a cantar.

La cotxa fumada als nostres pobles

Originàriament un ocell de tarteres i zones rocoses de muntanya, s’ha convertit en un ocell urbà molt comú. És molt abundant als tres territoris, criant en forats d’edificis i murs, i fent-se més visible a l’hivern.

Noms de la cotxa fumada

Cotxa fumada (Cat) | Cua-roja fumada (PV) | Coa-roja de barraca (Bal) | Colirrojo tizón (ES) | Black Redstart (EN)

8. Gafarró (Serinus serinus)

És un ocell xicotet (més que un pardal). El mascle té un color groc llimona intens al pit i al cap, amb l’esquena ratllada de verd i negre. La femella és més apagada i difícil de identificar. El més fàcil de reconèixer és el seu cant: un so “elèctric”, agut i molt ràpid, com una “ratlladura”, que emet mentre vola o des d’una antena. Hi ha qui diu que el cant és com el soroll d’un ou mentre el fregim.

Abundància del gafarró

Molt comú als tres territoris, associat a parcs urbans, jardins, horts i zones amb arbres, especialment pins i xiprers. Es pot veure a dalt dels arbres per projectar el seu cant.

Nomenclatura del gafarró

Gafarró (Cat) | Gafarró (PV) | Gafarró (Bal) | Serín verdecillo (ES) | European Serin (EN)

9. Cuereta blanca (Motacilla alba)

Un ocell elegant, blanc, gris i negre, que es reconeix a l’instant per la seua cua llarguíssima que no para de moure amunt i avall mentre camina ràpidament pel terra (per això en valencià se’n diu “cueta”). Sovint la veiem en zones obertes com aparcaments, places o prop de l’aigua.

Abundància de la cuereta blanca

Molt comú a Catalunya i al País Valencià, especialment a l’hivern, quan arriben molts individus del nord d’Europa. A les Balears també és freqüent, especialment durant la migració i l’hivern.

Noms locals: Cueta, xatxero o pastorella?

Cuereta blanca (Cat) | Cueta blanca (PV) | Xatxero (Bal) | Lavandera blanca (ES) | White Wagtail (EN)

10. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

És l’altra gran voladora urbana junt amb el falciot. A diferència d’aquest, l’oreneta cuablanca és més xicoteta, té la panxa blanca i la seua marca clau: el carpó (just damunt de la cua a la part superior) d’un color blanc pur, molt visible en vol. Fa nius de fang en forma de copa tancada, que apega davall dels balcons i cornises. Saps tots aquells nius, un al costat de l’altre a les cornises? Aquestes són les cuablanques, que viuen en colònies.

L’oreneta cuablanca als Països Catalans

Migradora estival, com el falciot. És extremadament comuna als tres territoris, criant en colònies denses en edificis de pobles i ciutats.

Noms de l’oreneta cuablanca

Oreneta cuablanca (Cat) | Oroneta cuablanca (PV) | Cabot (Bal) | Avión común (ES) | Northern House Martin (EN)

---

🌳 Els 10 ocells més abundants en boscos i zones rurals

Ara eixim del formigó. Val a dir que no hi ha una línia marcada a terra de la que els ocells no passen: de fet, volen, i els podem trobar a diferents ambients. Però aquesta separació ens permet “jugar” amb un dels criteris més importants a l’hora d’identificar els ocells, el lloc on es troben.

Si anem a l’horta, a les pinedes mediterrànies, als secans i a les garrigues trobem ocells que, tot i que de vegades entren als parcs, són els veritables reis del paisatge agrícola i forestal.

11. Pit-roig (Erithacus rubecula)

Inconfusible. Un ocellet redó, marró per damunt i amb una taca (“pitet”) taronja intensa que li cobreix la cara i el pit. És molt confiat i curiós, i sovint s’acosta als humans, especialment si estem remenant la terra en un hort, d’on pot trobar cucs i altre aliment. Tot i lo bonic que és, fet indubtable, pot ser molt agressiu per marcar el seu territori.

El pit-roig: visitant d’hivern?

És el “visitant” d’hivern per excel·lència. Encara que a Catalunya (zones fresques i Pirineus) i alguns punts del País Valencià nia i el trobem tot l’any, és a la tardor quan es torna abundantíssim als tres territoris, amb l’arribada de milions d’exemplars del nord d’Europa que omplin parcs, horts i boscos.

Noms locals del pit-roig

Pit-roig (Cat) | Pit-roig (PV) | Rupit (Bal) | Petirrojo europeo (ES) | European Robin (EN)

12. Cadernera (Carduelis carduelis)

Un dels ocells més bonics i, per desgràcia, més engabiats. L’adult té una careta roja, blanca i negra xulíssima, i una banda alar d’un groc intens molt visible quan vola. Els joves són de cap marró, però ja tenen l’ala groga. Es mouen en grupets sorollosos, menjant llavors de cards (d’ací el seu nom).

On trobar caderneres?

Molt comuna als tres territoris, en zones obertes, camps de cultiu, horts, secans i marges de camins. Malauradament, les seues poblacions pateixen una forta pressió per les captures il·legals.

Noms locals de la cadernera

Cadernera (Cat) | Cadernera (PV) | Cadernera (Bal) | Jilguero europeo (ES) | European Goldfinch (EN)

13. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

És l’ànima de la garriga i el matoll mediterrani. Un ocell xicotet i molt mogut, difícil de veure tot i que n’hi ha molts. El mascle té el cap (“barret”) negre que contrasta amb la gola blanca, i un anell roig molt evident al voltant de l’ull. La femella té el cap gris. El seu cant és un “txerr-txerr-txerr” nerviós i rascat, que ix de dins del matoll.

La busquereta (PV): l’ocell més mediterrani?

És, possiblement, un dels ocells més abundants dels Països Catalans, una espècie típicament mediterrània. És ubiqüa a qualsevol zona de matoll (garriga, màquia) de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Noms de la busquereta de capnegra

Tallarol capnegre (Cat) | Busquereta de capnegre (PV) | Busqueret capnegre (Bal) | Curruca cabecinegra (ES) | Sardinian Warbler (EN)

14. Mallerenga carbonera (Parus major)

La més gran i robusta de les mallerengues. Té el cap negre brillant, galtes blanques molt extenses i la part de baix groga. La seua marca clau és la “corbata” negra que li baixa des de la gola pel mig del pit (més ampla en els mascles). És molt vocal, amb un cant metàl·lic i repetitiu tipus “ti-tí-tú”.

Distribució de la mallerenga carbonera

Molt comuna als tres territoris, en una gran varietat d’hàbitats: boscos (pinedes, alzinars), horts, camps d’ametlers i oliveres, i també parcs urbans grans.

Noms per a la mallerenga carbonera

Mallerenga carbonera (Cat) | Totestiu (PV) | Ferrerico (Bal) | Carbonero común (ES) | Great Tit (EN)

15. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Més xicoteta i acolorida que la carbonera. És un esclat de color: té una “barretina” blava cobalt al cap, ales i cua blaves, i el pit groc. La cara és blanca amb un antifaç negre fi que li travessa l’ull. És molt àgil i acrobàtica, amb un cant que podríem dir “metàl·lic”.

Per cert, a casa tenim una caixa niu per a mallerengues blaves. La mida del forat ja la vam fer suficientment xicoteta per a que foren les blaves les inquilines. I a sobre, li vam posar una minicàmera a dins i mireu que va passar la primavera de 2025:

És comuna la mallerenga blava?

Molt comuna als tres territoris, compartint hàbitat amb la carbonera (boscos, horts, parcs), tot i que potser és una miqueta més forestal.

Noms locals de la mallerenga blava

Mallerenga blava (Cat) | Ferreret (PV) | Ferrerico blau (Bal) | Herrerillo común (ES) | Eurasian Blue Tit (EN)

16. Pinsà comú (Fringilla coelebs)

El mascle en plomatge nupcial és molt vistós: cap blau-gris, cara i pit rogencs, i esquena marró. La femella és més discreta, de tons marrons. Però la clau per a identificar-los als dos, tant parats com en vol, són les dues bandes blanques molt marcades a l’ala.

L’abundància del pinsà comú

Molt comú a Catalunya i al País Valencià en qualsevol zona arbrada, des de boscos fins a parcs. A les Balears, tenen una subespècie pròpia (F. c. balearica), també molt abundant.

Noms locals del pinsà

Pinsà (Cat) | Pinsa (PV) | Pinsà (Bal) | Pinzón vulgar (ES) | Common Chaffinch (EN)

17. Verderol (Chloris chloris)

Un ocell robust, de la mida d’un pardal i amb un bec cònic i fort. El mascle és d’un color verd-groguenc general, mentre que la femella és més grisosa. La clau per identificar-lo en vol és el groc intens que tenen a les plomes externes de la cua i a les ales.

On trobem el verderol?

Molt comú als tres territoris, en zones agrícoles, horts, vores de bosc i parcs. Com la cadernera, pateix la pressió de les captures il·legals.

Noms per al verderol

Verdum (Cat) | Verderol (PV) | Verderol (Bal) | Verderón común (ES) | European Greenfinch (EN)

18. Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

És l’oreneta “clàssica”, la que anuncia la primavera. Es distingeix de la oreneta cuablanca (la urbana) per dues coses: té la cua molt llarga i forcada (en forma de forca) i la gola i el front de color roig fosc. Fa el niu de fang obert, en forma de tassa, dins de masos, estables i porxos. Per tant, també està vinculada als ambients antròpics, però no fa les colònies de les cuablanques, és més rural.

Mireu a casa qui va vindre per primavera:

L’oreneta vulgar al món rural

Migradora estival. És molt comuna als tres territoris, però està molt més lligada a l’ambient rural (granges, masies) que la seua cosina, l’oreneta cuablanca.

Noms de l’oreneta vulgar

Oreneta comuna (Cat) | Oroneta (PV) | Oronella (Bal) | Golondrina común (ES) | Barn Swallow (EN)

19. Puput (Upupa epops)

Inconfusible, és un dels nostres ocells més exòtics. De color taronja-crema, amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La seua característica principal és una cresta de plomes que obri com un ventall quan està excitada. El seu cant és el que li dona el nom: un “pu-pu-put” que ressona per tot el camp.

La puput als Països Catalans

Present als tres territoris. És un ocell de zones obertes, camps de cultiu, secans i oliverars, on busca cucs al terra amb el seu llarg bec. Al País Valencià i les Balears és un resident comú, mentre que a Catalunya moltes poblacions són estivals.

Noms locals de la puput

Puput comuna (Cat) | Puput (PV) | Puput (Bal) | Abubilla común (ES) | Common Hoopoe (EN)

20. Cogullada vulgar (Galerida cristata)

És un ocell típic de secans i camps oberts. De color marró terrossós, molt mimètic amb el sòl. La seua marca clau ès la cresta (“cogull”) de plomes que té al cap, molt més llarga i punxeguda que la de la seua cosina, la cogullada fosca (G. theklae). És més fàcil veure-la que aloses o terreroles.

La cogullada, un ocell de secà en declivi

És comuna a Catalunya i al País Valencià, sempre en ambients agrícoles oberts i secs. A les Balears, l’espècie dominant en aquests hàbitats és la cogullada fosca (G. theklae o “Cucullada”). Totes les aus de secà, com ella, estan patint un fort declivi a causa dels canvis en l’agricultura.

Noms per a la cogullada

Cogullada comuna (Cat) | Cogullada vulgar (PV) | Cucullada (Balears) | Cogujada común (ES) | Crested Lark (EN)

Com començar a ‘pardalejar’ i on trobar-los

Ara que ja coneixes els 20 ocells més comuns, segur que et pica la curiositat. La bona notícia és que començar a observar ocells és molt fàcil.

Què necessites per a començar?

La veritat és que necessites molt poc:

• Paciència i oïda. La majoria d’ocells es detecten primer pel seu cant.
• Una guia de camp: Tot i que aquest article és un bon començament, una guia de camp (llibre) és fonamental. Jo sempre porte darrere la guia de Lynx dels Països Catalans.
• Prismàtics: No calen els més cars, però uns prismàtics (8×42 o 10×42 són ideals) et canviaran la manera de veure el món. Els meus són molt senzills, però ja porte moltes hores amb ells i cap queixa!

Aplicacions mòbils que t’ajudaran a identificar-los

La tecnologia és una gran aliada. Hi ha dues aplicacions gratuïtes que són imprescindibles:

• Merlin Bird ID de la Universitat de Cornell. És quasi màgia. Pot identificar un ocell a partir d’una foto o, fins i tot, gravant el seu cant amb el mòbil, la part més interessant.
• eBird: La base de dades d’ocells més gran del món. Pots vore què s’està observant a prop teu en temps real i guardar els teus propis llistats.

La importància de la ciència ciutadana

Si t’agrada, pots anar un pas més enllà. Plataformes com Ornitho.cat (gestionada per l’Institut Català d’Ornitologia) recullen les observacions de milers de “pardalejadors” com nosaltres. Gràcies a aquestes dades, sabem quines espècies són comunes, quines estan en declivi i quines necessiten la nostra ajuda. La teua observació compta!

Ara te toca a tu: ix a descobrir-los!

Acabem de vore 20 espècies, la pròxima vegada que vages a fer una volta, para atenció. Ja no voràs “pardals”; voràs teuladins, gafarrons i mallerengues. Ja no voràs (solament) “coloms”; voràs tórtores turques i merles.

Ara et toca a tu. Hi ha algun que no haja posat a la llista i que tu veges cada dia? I sobre tot: com s’anomenen al teu poble? Deixa’m les teues observacions als comentaris!

Gràcies per llegir-me i… bon pardaleig!